“Què és això que em batega tan profund?
Què és això que em sacseja les entranyes?
Què és el que m’obliga a seguir cap endavant com si callar o estar-me quieta volgués dir estar renunciant?
D’ençà que sóc petita que no sento el silenci.
D’ençà que vaig parlar que ja no ho he deixat de fer.
D’ençà que vaig fer un pas que he oblidat què és asseure’s i d’ençà que vaig dansar per primer cop no ho he pogut deixar de fer.”
L’any 1518 a Estrasburg una dona va posar-se al bell mig de la plaça del poble i va començar a dansar. Va dansar durant dies, ferotge, adormida, cansada, va dansar acompanyada de tothom que s’hi va afegir.
Pres pel ritme del món, un nen apareix en un indret desconegut cobert de palla. Vol trobar allò que tothom sembla buscar. Què hi haurà després de la pau, la calma, el cim o l’horitzó?
Guaitant entre el riu i la mar, una daina.
“Dansar fins a la mort” és una creació multidisciplinària que parla de no saber parar. Una exploració sobre els límits i l’autoexigència a través de la música, la dansa, el cant i les paraules. 500 anys més tard aquest ritme frenètic que condueix a la mort segueix bategant en nosaltres. Quina és la nostra dansa fins a la mort?
FITXA ARTÍSTICA
Idea i direcció artística: Anila Padrós
Dramatúrgia col·lectiva a partir de textos de Laia Sòria i Nicolás Castro
Intèrprets: Judit Barba, Marc Comellas, Borja Grèbol i Anila Padrós
Composició musical: Anila Padrós
Espai sonor: Borja Grèbol
Assessorament dramatúrgic: Salvador S. Sánchez
Coreografia: Marc Comellas
Ull extern: Nicolás Castro, Laia Sòria i Rita González
Producció: Ass. La Vora
Fotos: Clara Ruíz
Vídeo: Laia Rigola
Amb el suport de La Dula - Ocell de foc i la col·laboració de l’Escola de Dansa Àgueda Murillo.
